Podríem dir que la Tècnica Alexander és una pretècnica. Té que a veure amb la manera que ens preparem per l'acció.
Gràcies a les experiències que hem viscut, abans de fer qualsevol activitat (seure, caminar, etc.), el cervell ha fet una representació del nostre cos i fa uns ajustos musculars preliminars i preparatoris per l'activitat en qüestió.
Però com que els hàbits s'han convertit en tan familiars, ja no notem les tensions innecessàries que hem introduït en aquestes preparacions.
Aquí és on ens pot ajudar la Tècnica, mitjançant unes estratègies psicofísiques per tal d'influir conscientment en els canvis automàtics en el to muscular que precedeixen i acompanyen qualsevol activitat.
Utilitzem la intenció conscient per demanar que els canvis de to muscular no tinguin una direcció que em comprimeixin i facin la tasca a fer més difícil.
En definitiva, estem ajudant al sistema neuromuscular a fer un ús millor de l'elasticitat potencial de la totalitat de la nostra estructura per fer el moviment més lleuger i més fàcil per convertir-se en la energia muscular. Aquesta energia serà més coherent, funcionant amb l'organisme d'una manera més harmònica.
Jordi Pla