Testimonis

Sóc la Maria Boltaina i tinc 13 anys.

Porto 11 sessions de Tècnica Alexander amb la Míriam Gómez, treballant la meva posició corporal.

Abans de començar la tècnica Alexander tenia mal d’esquena, ja que no tenia gaire consciència del meu cos, però a mesura que he anat fent més sessions, el mal ha anat desapareixent, fins a no fer-me’n gens.

Vaig a una escola artística on ens dediquem molt a la música, canto i toco el piano, un instrument difícil però molt complet. Durant aquest últims anys, sobretot aquest any abans de fer la primera sessió, notava que començava a tensar la meva musculatura, en general la dels braços. Així que vaig voler començar a fer tècnica Alexander.

Des que vaig començar, m’ha millorat molt l’esquena i he millorat molt amb el piano, amb peces expressives i tècniques. Jo he notat un canvi, però també s’ha vist reflectit als exàmens.

He après moltes coses amb la tècnica Alexander: a tenir més presència de la meva esquena, ja que és la nostra base que ens aguanta, a notar els meus peus a terra, notar-los però no tensar-los, i moltes coses més. A cada sessió fem el mateix perquè ho vagi interioritzant.

També m’ha ajudat molt a millorar la Míriam, amb unes sessions molt agradables i profitoses. Amb ella he après molt, a estar activa però relaxada. És molt simpàtica i amable, i també molt pacient i tranquil·la. Li agraeixo molt tot el que ha fet.

M’agrada molt la tècnica Alexander perquè cada cop, després d’una sessió, surto molt relaxada i com nova. És un sentiment molt agradable. A part que m’ha ajudat molt amb tot.

La tècnica Alexander pot anar bé a tothom.

Us la recomano molt!

Moltes gràcies Míriam!

Hace años que padezco de una patología bastante difícil de explicar, pero básicamente se trataría de múltiples dolores musculares, diagnosticados como fibromialgia, en paralelo con serios problemas de coordinación ocular, que yo vivo como un todo.

Durante los últimos quince años he probado de todo, homeopatía, acupuntura, fitoterapia, masajes, osteopatía, infiltraciones, medicación, fisioterapeutas de diversas ramas, etc. y nada funcionaba, como mucho efímeros beneficios que se esfumaban en cuanto usaba los músculos, que es siempre. Solo un reposo relativo y prolongado, difícilmente compatible con una vida activa, resultaba efectivo.

En los últimos años, una dieta sin gluten ni lácteos, un peso adecuado y una higiene postural estricta ayudaba; además, de un cambio constante de gafas para adaptar la distancia focal a la necesidad acomodativa requerida a mis ojos. De vez en cuando la medicación prescrita, que poco hacía.

Llevaba años sin probar nada nuevo, harto de gastar dinero, tiempo y esperanzas. A finales del año pasado me decidí por probar la T.A. con Míriam. Llevo actualmente unas veinte sesiones. No diré que sea una panacea y que mi vida haya cambiado de forma radical, pero ha supuesto una mejora significativa y sobre todo persistente. Disto de tener una salud muscular normal, pero ahora puedo hacer más cosas y me recupero antes. Sé que todo ayuda, la actitud, la alimentación, la corrección óptica adecuada, un cierto reposo que obliga a renunciar a ciertas cosas, pero sé también que la T.A. me está ayudando, a subir el listón de las cosas que puedo hacer un par de peldaños, muchas veces los suficientes como para poder encarar cosas con los que antes no me habría atrevido.

Tot un descobriment la Tècnica Alexander, que m'ha canviat la vida.

Des d'una intervenció subtil per part de la professora, la Míriam, he anat prenent més i més consciència del meu cos i a reeducar la postura, tenint en compte primer la inhibició i immediatament després la direcció. És la combinació d'aquests dos factors la clau de la tècnica, al meu entendre.

Personalment, adonar-me de la tensió que poso al coll i deslliurar-lo, i prendre consciència dels peus i també del surport central, m'ha ajudat molt.

La Tècnica Alexander m'ha fet recuperar seguretat, aplom, i calma en les meves relacions.

No conec ningú al meu entorn a qui penso que no li podria anar bé aprendre la tècnica.

Hola! Primer de tot em presento: sóc la Maria Antònia Pujol i Subirà i em dedico professionalment a la música, ja sigui tocant, ensenyant o escrivint . 

En totes tres activitats necessito que el meu cos m’acompanyi, des de la respiració fins qualsevol part més física, tant si estic dreta com asseguda. 

Sóc dretana. Aquesta meva part dreta sempre està funcionant molt, en contraposció a la part esquerra, ja sigui quan toco la tenora –instrument de vent fusta doble canya que té un contrapés considerable car s’agafa de la meitat de l’instrument cap amunt sent la part que no s’agafa la que pesa i la mà dreta és la que sosté la majoria del pes– o quan faig classe i escric a l’ordinador on la meva part dreta és la que està més activa ja sigui quan escric a mà o amb l’ordinador movent el ratolí, ambdues accions que realitzo amb la mà dreta. 

Per fer aquestes tres activitats –tocar, ensenyar i escriure– necessito tenir calma mental i aquesta calma està relacionada en que la meva part física estigui fent el què ha de fer sense generar tensions. Per adquirir-la he treballat diverses tècniques de consciència corporal però la que m’ha connectat d’una manera més directa cap el fer, ha estat la tècnica Alexandre. 

Vaig començar a rebre classes de tècnica Alexandre amb en Víctor la primavera del 2018 i els resultats els vaig notar des de la primera sessió: la connexió entre el no fer res quan fas, va ser el meu gran aprenentatge i la meva gran consciència corporal-mental per viure. 

Les classes del Víctor et porten a la calma, prenent conciència de com vas deixant anar  tensions que sense elles som una mica més feliços. Us les recomano.

Salutacions per a tothom! 

Sóc músic. Toco piano, baix, cello, bateria… Tinc un problema de tendinitis crònica als dos braços. Em van fer infiltracions i vaig anar continuat al fisio.

Quan vaig començar a anar amb el Victor, em va “ordenar” el cos i mica en mica, prenent consciència de la meva esquena i extremitats, els braços cada cop em feien menys mal, alliberant tensions de les que no era conscient. La paraula exacte per descriure-ho és: lleugeresa.

Pensant primer en l’esquena, alliberant la tensió, notava com s’eixamplava. D’igual manera a l’espatlla, a les cames o genolls. És molt interessant quan notes que, a partir de les indicacions del Víctor, vas alliberant tensions. Quan penses en aquests llocs i prens consciència, es destensen sols, sense necessitat de forçar ni fer cap postura. Em vaig adonar de postures o moviments innecessaris que feia i que cansen i fan mal poc a poc.

La tendinitis crònica segueix, però ara puc tocar amb més consciència del meu cos, molt més relaxat i sense haver de parar pel dolor.  

"Hola, soc en Rossend dels trabucaires del  Tro-Gros de Súria.

Un dels plaers de la meva vida és sortir a caminar per la muntanya. No sé com va ser però em van començar a fer molt mal els peus i vaig intentar resoldre-ho amb plantilles però no va acabar de funcionar. 

Vaig arribar a un punt que no caminava perquè em fotien tant mal els peus que sortir a caminar era un martiri.

Després d'un any de classes de Tècnica Alexander, torno a caminar 2-3 hores diàries per muntanya sense cap problema. Hem corregit postures i també em trobo més segur de mi mateix.

Gràcies Víctor"

"Vaig començar amb la Tècnica Alexander com aquell que viatja a un país desconegut, sense saber ben bé que m'esperava; tenia algunes referències però cap havia reflectit el que de fet em trobaria. Només sabia que treballaríem amb el cos, però si bé és veritat que durant la sessió treballem amb ell, la nova manera de col·locar-lo i les noves referències que es descobreixen van més enllà d'uns canvis mecànics i ressonen en indrets més profunds que els músculs i les articulacions. Canviar la posició del meu cos fa que per força canviï la meva manera de percebre'm. Quan gràcies a això canvio o em qüestiono la meva manera de percebre'm estic utilitzant una eina física que, per una banda, es veu beneficiada i, per l'altre, m'ajuda a arribar a la meva ment i a la manera com em relaciono amb ella. Per a mi això va ser una descoberta d'un gran valor i és el que m'anima i m'empeny a explorar la tècnica, agraïda pel fet que en l'intent de millorar unes tensions musculars, m'enduc un vincle més natural i més harmoniós amb mi mateixa.

Poques vegades m'han ensenyat a valorar tant el fet de "deixar de fer", despullant-me de tensions i hàbits que no necessito per descobrir l'autèntic espai del meu cos, "el meu espai"; a fer de l'amabilitat una actitud física; a redescobrir-me des de la serenitat i no pas des dels hàbits i ni des de sobre anàlisi.

De seguida es fa palès que integrar el que la tècnica ofereix demana un temps. Temps per permetre'ns descobrir, temps per permetre'ns assaborir, temps per absorbir la nova experiència a la pròpia pell. Per aquest motiu vull agrair l'acompanyament en aquest viatge als professionals que ens oferiu la vostra saviesa i la vostra experiència, és gràcies a vosaltres que aquesta nova vivència de l'ésser és possible. En el meu cas, gràcies de tot cor a la Míriam, perquè la seva amabilitat, delicadesa i professionalitat embolcallen i enriqueixen cada trobada."

Una abraçada! Feliç dia

Verònica

Recordo la sensació al sortir de la primera classe de Tècnica Alexander: vaig sortir volant, amb més amplitud, lleugeresa...

Des de llavors, amb paciència i l'ajuda del Víctor, he anat prenent consciència i veient quantes tensions innecessàries hi havia en la meva postura diària. Començant per aquí, cada dia he notat canvis i he descobert les possibilitats del meu cos. 

Sóc músic i ara començo a aplicar aquesta nova consciència a l'hora de tocar. Les possibilitats, sensacions i millores en els resultats són molt evidents. Ara paciència i constància per desaprendre uns mals hàbits que tinc integrats molt endins. Però només el camí ja és increÏble!!! 

Vaig partir un ictus el juliol de 2014: la conseqüència, una pèrdua considerable de la mobilitat esquerra.

Em van parlar meravelles de la Tècnica Alexander però jo era reticent a provar-ho. Tot això de treballar des de la consciència per la recuperació, no m'ho creia. La meva mentalitat era fer exercicis amb canya per enfortir el meu cos. Al final, l'agost de 2015 faig decidir fer un intensiu de la tècnica. Vaig fer 20 classes, aproximadament. Ara, continuo amb 2 o 3 classes setmanals.

 Resultats:

     · Sóc autònom a casa (abans no ho era)
     · Augment molt considerable de l'equilibri corporal
     · Sóc més flexible, camino molt millor i no em canso tant
     · Al carrer no vaig agafat de la meva dona (com passava abans), només vaig amb la ajuda d'un bastó
     · Se m'ha corregit el peu dret (estava torçat, havia de visitar el podòleg el setembre del 2015)
     · Des de jove tenia l'esquena geperuda. 

He d'agrair a la Míriam el meu progrés, la veritat no m'ho pensava. Jo tinc 76 anys i pensava que la recuperació venia des de la força però m'he donat que el poder està en la ment. Si podem fer exercicis enèrgics i sobretot, amb consciència i amb una forma correcta, la persona s'enfortirà encara més, d'una manera més saludable.

Fernando González

Després de 10 lliçons puc dir categòricament que aquesta tècnica és un gran regal que et fas a tu mateix. Estem adreçant la meva tensió a l'esquena, que ha millorat molt gràcies a la gradual integració de tècniques corporals i a estar recopilant informació sobre la manera com puc usar el cos respectant la manera com està dissenyat per funcionar. Sona com una obvietat però amb les classes te n'adones que no sempre estàs utilitzant el cos d'una manera coherent. És com anar redescobrint a poc a poc el potencial de base que tens, trobar-te que vas sintonitzant amb el cos. M'atrau la simplicitat d'això -i la implicació que té de prevenció de posssibles dolències. 

Les classes són amables, respectuoses, de fet són allò que com a alumnes estem aprenent a ser envers el nostre cos. Entra en joc sens dubte l'aspecte psicològic al mateix temps que l'aspecte físic. La sensació d'expansió física comporta de manera automàtica una disposició més oberta envers el que t'envolta - d'això començo a veure'n la possibilitat, diguem que en tinc la llavor, i segur, seguríssim, que aniré collint els fruits.

Hola, sóc el Chucho Díaz; sóc músic, ballador, poeta, educador.

He realitzat deu classes amb en Víctor Pedrol durant la tardor de 2015 i us explicaré el què he après en aquestes classes.

La sensació més interessant a cada sessió és el fet d'alliberar tensions en moments concrets a partir de les direccions que m'indica en Víctor. El treball de relaxació i a la vegada concentració que demanen les classes ajuden a agafar conciència dels moviments i esforços innecessaris i dels punts on el cos en comptes d'estirar-se i allargar-se més aviat es contrau.

Després de cada classe em sento més lleuger, amb el cos més alliberat de tensió i, amb el pas de les setmanes, amb el compromís i la necessitat de sentir els moviments i d'observar què necessito en cada moment i en cada moviment que executo.

Com que em dedico a la música i a la docència he obert el camí per aprendre a desenvolupar les meves tasques habituals amb una major consciència corporal i buscant alliberar el meu cos de postures i tensions prescindibles que habitualment em fan mal.